Entrevista a Jaume Ribera

Escrit per Anna Serra i Vidal

Valoració d'usuari: / 1
PitjorMillor 

(Entrevista publicada originalment a Premura Escritores Club - a iFlanagan.com amb el permís exprés de l'autora)

Anna: Hi ha algun moment culminant que marqui el teu inici, el moment en què et vas adonar que volies dedicar-te a la literatura? Tens algun record especial de la teva vida com a escriptor (un premi, la primera publicació, una bona crítica...)?

Jaume: El primer text que vaig publicar va ser un conte, quan tenia 16 anys, a una revista de difusió nacional. No el vaig enviar jo; escrivia relats en una llibreta durant la classe de matemàtiques; el meu germà va llegir aquest en concret i el va enviar a la revista sense avisar-me. De petit llegia molt i, al voltant dels dotze anys, a l’escola sempre em felicitaven per redaccions que jo havia escrit sense un altre objectiu que el de no suspendre l'assignatura. Em van dir tantes vegades allò de "tu tens talent per escriure", que vaig acabar creient-m'ho.

Anna: Com és el teu lector ideal?

Jaume: Sensual i enamoradissa. Hum. És broma. La veritat és que mai m’ho he plantejat. Suposo que el lector fidel; el que gaudeix amb alguna de les meves obres i repeteix amb unes altres.

Anna: Què és el que més difícil et resulta a l'hora d'escriure: la caracterització, ficar-te en la pell dels diferents personatges per narrar la història des de diferents angles, la documentació, un començament que atrapi al lector, un bon final...?

Jaume: L'el·lipsi, és a dir, decidir quines són aquelles parts de la història que no han de ser narrades perquè el lector ja les imaginarà o les donarà per suposades.

Anna: Sabem que tens una vasta obra en companyia d'Andreu Martín. Com és el vostre procés creatiu i quin la rutina a l'hora d'escriure? Teniu horaris, llocs fixos, objectes que us acompanyin? Escriviu junts o cadascú a casa seva?

Jaume: Cadascú escriu a casa seva, per descomptat. Ens reunim, això sí, per treballar els arguments, encara que això de vegades també ho fem per telèfon o per correu electrònic. Pel que fa al procés, mai ens repartim els capítols. Una vegada tenim l'argument, un escriu tota la novel·la i després l'altre reescriu, corregeix i augmenta el que el primer ha escrit. De principi a fi. I no, almenys jo no tinc objectes que m'acompanyin, ni tan sols el teclat, perquè em carrego un cada sis mesos.

Anna: És molt diferent el procés de creació en companyia o en solitari?

Jaume: Llevat de quan ens reunim per muntar les històries, poc. Va bé, això sí, tenir a algú a qui llançar-li un SOS quan pateixes un bloqueig, o quan et corroeixen els dubtes sobre la millor manera de plantejar algun punt d'una novel·la. Especialment quan aquest algú és Andreu Martín, del qual només puc aprendre.

Anna: Com combats el famós bloqueig a l'hora d'escriure, si alguna vegada l'has patit?

Jaume: Si fos creient, recorreria a l'oració. En general, crec que el millor és deixar d'escriure allò que estàs escrivint i posar-te a escriure una altra cosa. És bo saber que el bloqueig el causa la por de "no ser capaç de", però, a vegades, saber-ho no serveix per evitar-ho.

Anna: Quina és la frase o paràgraf que més t'ha dolgut suprimir, per alguna exigència d'última hora, en algun dels teus llibres?

Jaume: Em va saber greu haver de suprimir una línia sencera, protagonitzada pel Papa de Roma a la segona novel·la d'Àngel Esquius, "Joc de Claus". No casava amb la línia principal. No obstant això, ara l'estic incloent en la tercera novel·la d'aquest personatge. D'altra banda, en la versió castellana d'"Alfagann és Flanagan", els editors es van menjar una frase al final que explicava que el protagonista, un violador de menors, sortia absolt en el judici, gràcies a seu poder i als seus advocats. Aquesta frase sí està en les versions en català i en altres idiomes. Encara no he entès per què ho van fer; van pensar que a certes edats no se'ls poden donar aquest tipus de disgustos als lectors?

Anna: Creus que hi ha una literatura específicament per a joves? Els adults no podem gaudir de la lectura de les aventures de Flanagan?

Jaume: A Alemanya, alguns dels llibres de Flanagan s'han publicat en col·leccions policíaques dirigides al públic en general. En qualsevol cas, tot allò que es publica per a joves és apte per a adults, i ens consta que el Flanagan té molts lectors adults. Tindria més, està clar, si les seves novel·les no es publiquessin en col·leccions de "literatura juvenil" (de vegades em pregunto per què, seguint aquesta lògica, les novel·les de Miss Marple no es publiquen en col·leccions de "literatura senil").
Una altra cosa seria preguntar-se si tot el que es publica a per a adults és apropiat per a joves. Segurament, la major part sí, però algunes obres resulten massa denses i abtruses per a lectors encara pocs experts i baquetejats.