Lectures Història del gènere policial
Escrit per iFlanagan
Degut a la seva difusió, el gènere policial és avui en dia un moviment d'una gran magnitud.
La seva popularitat és en part deguda als elements que el formen, una barreja d'enigmes, acció, intriga, suspens, humor, sexe... tot i que amb certa freqüència recorre al sensacionalisme, raó que utilitzen els seus detractors per criticar-lo.
El gènere policial es diferencia de la novel·la negra en uns quants punts: la realitat mostrada en aquesta última és molt més crua, sense retocs, i en aquest subgènere el detectiu es converteix en l'antiheroi; un home d'actituds similars a les d'un delinqüent.
Els precursors, els precedents més immediats (hi ha altres teories potser més forçades) del gènere policial són la novel·la "Caleb Williams" de W. Godwin, les "Memòries" del llegendari lladre E.F. Vidocq (que va ser el personatge principal de la pel·lícula francesa del mateix nom, protagonitzada per G. Dèpardiéu) i alguns escriptors del segle XIX com ara Dostoievski, Balzac o Dumas.
En aquesta etapa preliminar el crim constitueix una forma de protesta social i el criminal és un heroi o una víctima de les injustícies d'aquest caire. El precursor més directe, no obstant, és Edgar Allan Poe (1808 - 1849), que va crear el detectiu Auguste Dupin, el primer (literari) de la història.
La formació del gènere al segle XIX es pot adjudicar a l'augment de la criminalitat, entre d'altres factors. El camí iniciat per Poe, però, no es va veure continuat fins que E. Gaboriac i W. Wilkie Collins van mostrar gairebé simultàniament les pautes que es seguirien en un futur.
Un dels personatges de Wilkie Collins va ser el sergent Cuff, un clar precedent de l'arxiconegut Sherlock Holmes. Precisament, el gènere es va consolidar amb les novel·les i els relats de Sir Arthur Conan Doyle (1859 - 1930), que va presentar a Holmes i el seu ajudant, el doctor Watson per primera vegada a la revista "The Strand Magazine" al 1890.
Un gran nombre de detectius li van fer la competència a l'investigador de Baker Street, com ara Sexton Blake (de l'autor Hal Meredith), els "cuatre homes justos" d'Edgar Wallace, el vell del racó (Emmuska Orczy) o, finalment, Rouletabille, de Gaston Leroux.
Els relats d'aventures policials citats, però, van patir un canvi radical als anys vint, amb l'aparició de la "novel·la enigma", de la mà d'escriptors/es com Agatha Christie o Ellery Queen. Els escriptors d'aquesta època intentaven potenciar el "fair play" (joc net) entre autor i lector, per tal que tant l'últim com l'investigador disposin de les mateixes dades.
Al mateix temps que la novel·la enigma arribava, amb personatges com Hèrcules Poirot al seu apogeu, va sorgir la novel·la anomenada "negra", principalment amb Dashiell Hammett i el seu investigador, Continental Op, que era un tipus nou de detectiu privat; el "hard-boiled" (adjectiu utilitzat als Estats Units que es podria traduïr per "un os dur de rossegar").
Cap als anys quaranta i cinquanta el gènere es va anar fragmentant en subgèneres, ja que la "guerra freda" havia instaurat la por en l'individu i en la col·lectivitat. A més, en la famosa "caça de bruixes" (la gran persecució de gent progressista impulsada pel senador nord-americà McCarthy) alguns escriptors com Hammett o Howard Fast es van veure represaliats. Altres escriptors com Raymond Chandler o Patricia Higshmith també van fer incursions al gènere a mitjans del segle XX.
Dels anys seixanta fins avui la influència del gènere policial i de novel·la negra s'ha estès per tots els països del món occidental, amb grans novel·listes recents com ara Manuel Vázquez Montalbán, J.P. Manchette, G. Scerbanenco, Sara Paretsky, P.D. James, Donna Leon o Henning Mankell i el seu detectiu mundialment famós Kurt Wallander.
BIBLIOGRAFIA D'INTERÈS:
· Alonso, Pedro i Santamaria, Josep. "Antologia del relat policíac". Ed. Vicens Vives. Col. Aula literària. Barcelona, 1995